Com es manifesta l’ull sec

L’ull sec és un procés que afecta a la superfície dels ulls, es produeix un deteriorament de la còrnia i la conjuntiva per una humectació defectuosa i lubricació d’aquestes estructures, a causa d’una llàgrima escassa o de poca qualitat.

El contacte directe de l’aire amb la superfície ocular determina canvis a les cèl·lules de la superfície (metaplàsia epidermitzant), s’altera el seu metabolisme i s’accelera la seva mort i desaparició. D’altra banda, la manca de llàgrima suposa la pèrdua del lubricant natural i es produeix el frec de les parpelles sobre els ulls, un microtraumatisme constant que agreuja encara més el procés de resecación cel·lular, s’indueix una resposta inflamatòria amb alliberament de substàncies tòxiques per als teixits, les citoquines.

Actualment sabem que el deteriorament de la llàgrima, tant quan es tracta d’un dèficit quantitatiu, com en els casos d’alteració de la seva qualitat, es manifesta inicialment per un increment de la seva osmolaritat, de les partícules que es troben dissoltes a la part aquosa de la llàgrima. La hiperosmolaritat ocasiona unes condicions negatives, tòxiques, per a les cèl·lules de la superfície ocular, iniciant-se un procés inflamatori que tanca un cercle viciós, altera cada vegada més les característiques de la llàgrima, fa que s’evapori més ràpidament i que l’aire contacti directament amb la superfície ocular i la ressequi.

Fins ara pensàvem que eren més freqüent els casos d’ull sec per manca de llàgrima però s’ha demostrat que són més freqüents els casos amb una llàgrima de mala qualitat o, com passa encara amb més freqüència, un mecanisme mixt, ja que en la majoria de pacients, els factors causants que hem vist anteriorment, es donen de forma múltiple. Això és important perquè canvia força la forma d’enfocar el diagnòstic i el tractament, com veurem després.

  • A l’ull sec hi ha un trencament precoç de la pel·lícula lacrimal i l’aire contacta directament amb la superfície ocular, desencadenant l’alteració dels teixits, una metaplàsia epidermitzant, que s’agreuja amb la hiperosmolaritat de la llàgrima i la inflamació secundària.
  • En la majoria de casos s’associa l’alteració de les glàndules de Meibom, causa principal de l’evaporació precoç de la llàgrima, per això és fonamental el seu estudi i el seu tractament per resoldre l’ull sec.

Actualment sabem que a l’ull sec, a més del deteriorament de la superfície ocular, es produeix l’alteració de les glàndules de Meibom, unes glàndules que es troben a les parpelles i que s’encarreguen de segregar lípids (greix), que es combinen amb la llàgrima, formant la capa més superficial de la pel·lícula lacrimal, evitant la seva ràpida evaporació. Quan aquestes glàndules s’alteren, generalment per obstrucció de l’orifici de sortida, no hi ha secreció lipídica i la pel·lícula lacrimal es trenca als pocs segons i s’evapora, exposant les cèl·lules de la superfície ocular directament a l’aire.

Els estudis més recents sobre l’ull sec fan especial èmfasi al paper de les glàndules de Meibom en la gènesi de la malaltia. L’alteració d’aquestes glàndules estaria en el 80% dels casos d’ull sec, d’aquí la importància en poder estudiar-les per valorar el seu estat.

La forma de manifestar-se clínicament l’ull sec és l’aparició de les molèsties típiques de sensació de sorra o de cos estrany, especialment pels matins, molèsties que s’incrementen en ambients tancats, secs, amb aires condicionats o calefaccions fortes o en dies molt ventosos.

  • Els pacients amb ull sec es queixen de molèsties a l’obrir els ulls al matí i sensació de sorra o de coïssor, de curs variable, durant tot el dia.
  • És freqüent que aquests pacients tinguin visió fluctuant i tinguin dificultats per realitzar tasques com la lectura o estar davant de l’ordinador, on es requereix fixar la vista.
  • En la majoria de casos hi ha un sentiment de frustració i d’ansietat en veure com la malaltia no acaba de curar i no els deixa realitzar les seves tasques diàries, agreujat per la incomprensió de la gent que els envolta

És freqüent que els pacients es queixin d’alteracions en la visió, visió fluctuant i la impossibilitat de fixar la vista molta estona en activitats com la lectura, estar davant de l’ordinador o qualsevol cosa que impliqui un esforç d’atenció.

ojo seco ordenador
problemas ojo seco ordenador

Els pacients que pateixen aquestes alteracions, especialment en els casos amb una activitat diària important, poden arribar a suposar un problema important, perquè els resta capacitat de treball, genera inseguretat i poden arribar a una situació de frustració important, agreujant-se amb una sensació d’incomprensió respecte a la gent que els envolta. En alguns casos és necessari explicar als familiars el problema que suposa l’ull sec, perquè puguin ajudar qui el pateix.