Ull sec

L’ull sec és un procés que es caracteritza per la dessecació de la superfície ocular. Amb cada parpelleig es forma una pel·lícula de llàgrima que humidifica l’ull durant uns 10 segons, evitant que hàgim de parpellejar contínuament, cosa que impediria la visió.

En les persones que pateixen ull sec es produeix el trencament precoç de la pel·lícula lacrimal i l’aire entra en contacte directament amb la superfície ocular, ressecant-la i produint la mort de les cèl·lules de l’epiteli corneo-conjuntival juntament amb una reacció inflamatòria que encara agreuja més la situació, tancant un cercle viciós que fa avançar la malaltia.

S’admet que l’ull sec és la patologia ocular més freqüent, el 20% de la població la pateix, incrementant aquests valors al 40% en els pacients majors de 60 anys i arribant al 68% en el cas de les dones.

Per entendre l’ull sec és necessari analitzar els tres punts bàsics que el determinen:

  • Factors que ocasionen el deteriorament de la llàgrima
  • Factors que inicien el deteriorament dels teixits.
  • Alteracions que es produeixen a l’ull com a conseqüència del deteriorament de la llàgrima.

Actualment sabem que hi ha múltiples factors que poden ocasionar trastorns de la llàgrima i que és complex arribar a conèixer-los tots, aquells que esdevenen en cada pacient, per això diem que l’ull sec és una malaltia multifactorial. El que hem après en els últims anys és que cal fer una recerca a consciència d’aquests factors causants, per intentar controlar-los i eliminar-los en la mesura del possible, si volem curar la malaltia.

  • L’ull sec és el procés ocular més freqüent i pot arribar a afectar fins al 68% de la població: dones més grans de 60 anys..
  • En la majoria de casos d’ull sec hi ha hiperosmolaritat de la llàgrima i inflamació dels teixit de la superfície ocular.

El segon aspecte rellevant és conèixer què està passant en els teixits com a conseqüència de la dessecació ocular. Actualment sabem que en tots els casos, independent de la causa que l’origina, hi ha una elevació de l’osmolaritat de llàgrima i un procés inflamatori. La hiperosmolaritat actua com un tòxic que fa malbé les cèl·lules de la superfície ocular i genera inflamació, que encara contribueix més al deteriorament de les cèl·lules de la superfície ocular.

El tercer aspecte important és veure com la hiperosmolaritat i la inflamació se sumen als factors causants i fan avançar la malaltia, deteriorant encara més els ulls i empitjorant les molèsties que pateixen els pacients que sofreixen ull sec.

De forma pràctica podem dir que davant d’un pacient que consulta per ull sec hem d’establir un pla diagnòstic, basat en:

  • Anàlisi dels factors causants
  • Conèixer les molèsties que nota el pacient
  • Valors de l’osmolaritat de la llàgrima
  • Nivell d’inflamació
  • Estudi de l’eficàcia del parpelleig, glàndules de Meibom i estabilitat de la pel·lícula lacrimal
  • Estat d’afectació dels teixits oculars

Després d’establir les causes, alteració dels teixits i grau d’evolució, serem en disposició d’elaborar un pla de tractament específic.